Personatges i els cantants/actors
Hans Sachs, baix – baríton
Veit Pogner, baix
Kunz Vogelgesang, tenor
Konrad Nachtigall, baix
Sixtus Beckmesser, baríton
Fritz Kothner, baix – baríton
Balthasar Zorn, tenor
Ulrich Eisslinger, tenor
Augustin Moser, tenor
Hermann Ortel, baix
Hans Schwarz, baix
Hans Foltz, baix
Walther von Stolzing, tenor
David, tenor
Eva, soprano
Magdalene, contralt
Vigilant nocturn, baix
Cor (molt nombrós, sovint s’hi afegeixen corals convidades)
Orquestra (orquestra clàssica ampliada, tipus “simfonies de Brahms”)
M’atreveixo a copsar
l’argument original que va escriure Wagner per aquesta obra mestra, per si es
vol seguir fil per randa la representació a través de la música i el cant. A
l’escena s’hauria de veure el que es canta i el que sona a l’orquestra...
En aquell temps mitjan segle
XVI, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement
a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger
(Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells
pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues
respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb
una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la
composició i interpretació de cançons. Un dels personatges principals, el poeta
i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 -
1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics.
Cal assenyalar l'anècdota que aquesta òpera transcorre en poc més de 24 hores; des del matí de la vigília de Sant Joan fins el migdia del mateix dia de Sant Joan.
ACTE I
Interior de l'Església de Santa Caterina a Nuremberg. Vigília de la
festivitat de Sant Joan. La missa està a punt d'acabar quan Walther von
Stolzing, un jove cavaller que s’allotja a casa de Pogner, entra. Busca a Eva,
la filla de l’orfebre, a qui va conèixer el dia anterior, i li pregunta si està
promesa a algú. És evident que Eva s’ha enamorat de Walther, però li informa
que son pare, l'orfebre i mestre cantaire Veit Pogner, ha determinat donar-la
en matrimoni al vencedor del certamen de cançons que tindrà lloc l'endemà, dia
de Sant Joan (Solstici d'estiu). L’assistenta d'Eva, Magdalena, indueix al seu
pretendent David (aprenent de Sachs) a instruir Walther en l'art dels mestres
cantaires. Espera que Walther esdevingui mestre cantaire durant la reunió del
gremi, que tindrà lloc immediatament en l'església, de manera que pugui
participar en el concurs de l'endemà.
Mentre els altres aprenents arrangen l'església per a la reunió dels
mestres, David explica a Walther que ell és l'aprenent de Hans Sachs, un mestre
sabater i un molt respectat mestre cantaire. Després li dona una ràpida (i detallada) lliçó
sobre les regles dels mestres cantaires per a la composició i el cant. (Moltes
de les melodies citades són melodies reals de l'època.). Aquest és un exercici genail de mostreig de melodies. Walther, òbviament, se
sent aclaparat per tantes regles i tan complexes, però està determinat a lluitar
per una plaça en el gremi. La música canvia sobtadament i es torna solemne i mesurada. A continuació, els primers mestres cantaires entren a
l’església: el pare d'Eva, Veit Pogner, l’escrivent i funcionari municipal
Beckmesser així com tots els altres mestres. Beckmesser, que planeja guanyar la
mà d'Eva en el certamen, mostra immediatament el seu disgust/desconfiança amb
el nouvingut Walther.
Un cop estan tots, Fritz Kothner (el mestre forner) passa llista. Aquesta
és la primera obra mestra de la melodia contrapuntística de l’obra. Pogner
demana la paraula i, dirigint-se a l'assemblea, després d'enumerar algunes vicisituds de la burgesia alemanya en questions artístiques, anuncia que oferirà la mà de la
seua filla al guanyador del concurs de cant. Aquí, el cantant (baix - baríton) que encarna
l’orfebre té el seu moment àlgid de cant. No és fàcil per un baix profund ja
que ha d’assolir alguns aguts de considerable dificultat. Tampoc és fàcil que
un baríton pugui donar l’aire d’autoritat i seguretat que requereix el
personatge. Quan Hans Sachs argumenta que Eva també hauria de ser escoltada sobre la
matèria, Pogner diu que Eva podrà rebutjar el guanyador, però haurà de triar tan
si com no, un mestre cantaire.
Un altre suggeriment de Sachs és que el poble sigui tingut amb compte, a banda
de la corporació, per decidir qui serà el guanyador. Aquesta opinió és
majoritàriament rebutjada pels mestres, encapçalant la protesta el seu rival Beckmesser.
Es presenta Walther i els mestres accepten posar-lo a prova per a admetre'l com
a membre de la corporació. Haurà de ser jutjat implacablement per Beckmesser,
el "Marcador" del gremi. Abans que el jove aspirant comenci, Kothner
recita les lleis principals de la “Tabulatura” que és el conjunt de normes que
haurà de seguir l’aspirant en la cançó. Walther canta una innovadora cançó amb una
forma lliure que, òbviament, trenca amb totes les regles dels mestres
cantaires; per tant, és constantment interromput maliciosament pels cops de
guix a la pissarra de Beckmesser, qui anota error rere error. Tot i la
insistència de Sachs perquè Walther pugui continuar, la resta dels mestres
interromp la prova, rebutjant al candidat. Sachs és el darrer en sortir de la
sala de l’església convertida en tribunal amb posat reflexiu i circumspecte. Cau el teló.
ACTE II
Capvespre de la vigília de Sant Joan. A un carrer de Nuremberg, al cantó
entre la casa de Pogner i el taller de Sachs.
David informa a Magdalena del fracàs de Walther en la prova del matí .
Amoïnada, Magdalena deixa a David sense la cistella de menjar que li havia
portat. Això provoca les burles dels altres aprenents, i quan David està a punt
d'esclatar en un atac d'ira, arriba Sachs i li ordena que entri al taller, advertint-lo que no hi haurà lliçó de cant per la malifeta que li ha fet al matí a la sessió dels mestres. David li instal·la el banc de treball a
la fresca per treballar amb la frescor de la nit.
Arriben Pogner i Eva,
immersos en una conversa que gira entorn del tema del seu compromís: Eva dubta
en preguntar el resultat de la prova de Walther, mentre que Pogner dubta
íntimament sobre si ha fet bé en oferir la mà de la seua filla en el concurs. Aquesta
escena, ben interpretada vocalment i escènicament està plena de màgia. En
entrar a casa, apareix Magdalena i comunica a Eva els rumors sobre el fracàs de
Walther. També li adverteix que Beckmesser vindrà sota la finestra a oferir-li una serenata nocturna. Eva també decideix preguntar a Sachs sobre l'assumpte de la sessió del matí.
En caure la nit, Hans Sachs s'asseu enfront de casa seva per a treballar en un
nou parell de sabates per a Beckmesser. Pensa en la cançó de Walther, que li ha
fet una forta impressió i canta un dels seus famosos monòlegs, anomenat “del
til·ler” , tot reflexionant sobre la novetat de la cançó del matí i dels mestres
en general. Aquí un tros:
...i tanmateix no serà gens fàcil: ho pressento.... i no ho puc entendre.
No ho puc retenir, ni tampoc oblidar.
I encara que abraço el conjunt, no el puc mesurar.
Però, com abraçar allò que sembla immensurable?
No s'aplicava allà ni una sola regla, i tanmateix, tampoc nio hi havia cap falta.
Sonava tan vell i alhora tan nou com el cant dels ocells el doç més de maig!
..........................................................................................................................................................
L'ocell que avui ha cantat poseeix un bec meravellós.
Així ha espantat els mestres, però a Hns Sachs, li ha agradat moltíssim!
Eva s'acosta a Sachs, i ambdós parlen del concurs de cançons de l'endemà. Eva, òbviament, no es mostra gens entusiasmada amb Beckmesser, qui sembla haver esdevingut l'únic concursant amb possibilitats de guanyar. Eva deixa caure que no li desagradaria que Sachs, un vidu, guanyés el concurs. Força colpit per la insinuació de la jove, Sachs replica que seria un marit massa vell per a ella. A preguntes d'Eva, Sachs relata el fracàs de Walther a l'assemblea del gremi. Això provoca el desconsol i fúria d'Eva, i Sachs confirma la seua sospita que la noia està molt enamorada de Walther. Magdalena ve a buscar a Eva, i li diu que Beckmesser vindrà aquesta nit a fer-li una serenata. Eva, determinada a buscar Walther, li diu a Magdalena que es posi el seu propi vestit a la finestra i que faci veure que és ella mateixa.
En quedar-se sola Eva, apareix Walther. Li conta a Eva el que ha
succeït a l'assemblea del matí, i ambdós decideixen fugir plegats. Però Sachs
ha pogut escoltar la conversa i quan els enamorats intenten passar per davant
del seu taller, ell il·lumina el carrer amb la seua llanterna, forçant-los a
retrocedir fins al cantó més fosc de la casa de Pogner. Walther intenta
enfrontar-se a Sachs, però li ho impedeix l'arribada de Beckmesser.
Tot just Eva i Walther s'han
amagat a la foscor, Beckmesser comença la seua serenata. Sachs l'interromp
cantant una cançó de sabater (al·lusiva a les sabates d'Eva al paradís...) mentre colpeja amb el martell el cuir de les
sabates que està fent. Amoïnat, Beckmesser li demana que no canti, però Sachs
fingeix ignorància i respon que ha d'acabar les sabates que el mateix
Beckmesser ha encarregat, per a l'endemà. Beckmesser, que ha albirat algú a la
finestra d'Eva (Magdalena disfressada), no té temps per a discutir. Amb prou
feines admet la proposta de Sachs de fer de marcador, indicant cada error de la
serenata amb un colp del martell. Beckmesser comença, però comet tants errors
que amb els repetits cops de martell, Sachs enllesteix les sabates. Tot el
veïnat es desperta amb el soroll. David, veient que algú està fent-li una
serenata a Magdalena, agafa un bastó i comença a apallissar Beckmesser. Els
altres aprenents acudeixen a la baralla, i la situació degenera en un avalot de
grans proporcions. En la confusió, Walther intenta fugir amb Eva, però Sachs
empenta a la noia dins de casa seva i a Walther al seu taller. La
tranquil·litat torna tan sobtadament com va desaparèixer. Una figura solitària
travessa el carrer—el vigilant nocturn que canta l'hora. Aquesta és una escena
obra mestra de contrapunt. Wagner aconsegueix reflectir la confusió tumultuària
en una fuga de proporcions colossals que acaba amb pianissimo amb la crida al
silenci per part del vigilant de nit. Cau el teló.
ACTE III
Preludi magistral de
l’orquestra que, si està ben interpretat, dona a l’oient la oportunitat
d’olorar en música les aromes del matí del dia de Sant Joan. Sachs està llegint
un gruixut llibre de cròniques al seu taller. Perdut en els seus pensaments, no
respon quan David torna de lliurar les sabates noves a Beckmesser. Finalment,
David aconsegueix atraure l'atenció del seu mestre, i ambdós parlen de la
festa—avui és el dia de Sant Joan, i l'onomàstica de Hans Sachs! David recita
uns versos per a Sachs, i se'n va a preparar-se per al festival. Sol, Sachs
pensa en l'avalot de la nit precedent. "Bogeria/il·lusió! Bogeria/il·lusió!
Pertot arreu bogeria/il·lusió!"
(Wahn! Wahn! Überall Wahn!) . Vet ací uns fragments del seu discurs:
Il·lusió! Il·lusió! Per tot arreu la boja il·lusió!
On sigui que miri, a les cròniques del món i de la ciutat
intento descobrir perquè la gent discuteix i arriba
fins i tot a vessar sang amb un gran furor.
Ningú no hi ha trobat profit ni agraïment.
Perseguits tots, tots imaginen perseguir els altres.
Ningú para atenció a les seves ferides quan, en lacerar la seva pròpia carn,
imagina que gaudeix.
Quin nom es podria donar a tot plegat?
És sens dubte la vella il·lusió,
sense la qual res no succeeix,
ni existeix, ni canvia!
................................................................................................................................................................
Homes, dones, joves i vells
arriben a les mans com cecs i bojos;
i si es vol que la il·lusió s'aturi ha de caure una pedregada
de cops, puntades i clatellots
per aplacar l'ardor d'aquesta fúria!
Déu sap perquè va succeïr!
segur que hi rondava un follet, una cuca de llum
que buscava la seva femella va organitzar aquest embolic...
o va ser el saüc... la nit de Sant Joan!
Però ja ha arribat el dia de Sant Joan!
Veurem com se les empesca Hans Sachs per inclinar hàbilment la il·lusió per realitzar una noble obra. Ja que no ens deixa en pau aquí, a Nuremberg, si més no que serveixi en questa acció,
que s'aparta del comúi només s'aconseguirà invocant la pròpia il·lusió.
El seu intent per evitar la fugida va acabar en violència. Tanmateix, està disposat a fer treballar la bogeria per a ell en aquest dia.
Walther, que ha passat la nit a casa de Sachs, entra a l'habitació. Li diu a
Sachs que ha tingut un somni agradable, i encoratjat per Sachs, s'hi inspira
per a compondre dues seccions d'una cançó per al concurs. Sachs va copiant el
text dels versos mentre Walther va cantant. Queda una secció final per ser
composta, però Walther està cansat de cançons. Els dos homes surten de
l'habitació per a vestir-se per al festival.
Transició magistral on la música descriu, amb leitmotifs, el que està succeïnt.
Beckmesser, encara adolorit per la pallissa, entra al taller aparentment
solitari. Veu els versos de la cançó sobre l'escriptori de Sachs, i arriba a la
conclusió que aquest ha estat treballant per a participar en el concurs i
obtenir la mà d'Eva. El sabater torna, i Beckmesser li demana explicacions
sobre els versos.
Sachs declara que no té cap intenció de participar en el concurs ni
d'aconseguir Eva, i es mostra disposat que Beckmesser s'endugui el poema, fins
i tot prometent-li que mai no dirà que és seu (cosa que és certa). Beckmesser
se'n va corrent a preparar una melodia per al poema, emocionat amb l'expectativa
de poder usar uns versos del mestre Sachs.
Eva entra al taller. Està buscant a Walther, però pretexta queixar-se d'una
sabata que Sachs li va fer. El sabater s'adona que la sabata està perfectament
acoblada, però simula arranjar-la alterant el cosit. Mentre treballa, li diu a
Eva que tot just acaba d'escoltar una bella cançó, a la qual només li falta el
final. Eva crida d'alegria quan Walther entra a l'habitació, esplèndidament
vestit per al festival, i canta la tercera i final secció de la cançó. La parella
està colpida i agraïda a Sachs. Eva li ofereix disculpes per haver jugat amb
els seus sentiments, però Sachs no les accepta, bromejant sobre la seua
condició de sabater, poeta i vidu. Finalment, però, admet a Eva que, malgrat
els seus sentiments envers ella, està resolt a evitar el destí del Rei Marc
(una referència musical a una altra òpera de Wagner, Tristan i Isolda), beneint
així els dos enamorats.
En aquesta al·lusió a Tristan i Isolda, sempre és convenient que el cantant que encarna Hans Sachs tingui en repertori el rei Marc ja que d'aquesta manera assumeix més còmodament i adequadament les paraules referents a l'òpera anterior de Wagner.
Apareixen David i Magdalena. Sachs anuncia al grup que s'ha compost una nova
cançó, que d'acord amb les regles dels Meistersinger, haurà de ser batejada.
Com que un aprenent no pot ser testimoni del bateig, promou David al rang
d'oficial amb la tradicional bufetada. Llavors bateja la nova cançó
amb el nom de Cançó del Somni Matinal (Selige Morgentraum Deut – Weise).
Després d'invocar llur bona fortuna, el grup surt cap al festival.
Aquí es produeix un genial quintet de les dues parelles amb Hans Sachs; Soprano, mezzo - soprano, tenor, tenor i baix - baríton. A continuació, una transició musical també genial en condueix a...
La festa de Sant Joan que té lloc a la ribera del riu Pegnitz. Els diferents gremis
entren en processó, culminant amb l'arribada dels mestres cantaires. La
multitud lloa Hans Sachs, el més estimat dels Meistersinger i entona una cançó
autèntica de l’original Hans Sachs.
Desperteu, ja s'acosta el dia;
en el verd matoll sento cantar
un deliciós rossinyol.
El seu cant ressona per valls i muntanyes;
la nit es perd cap a l'Occident
i el dia s'eleva cap a l'Orient;
la resplendent aurora sorgeix entre els ombrívols núvols
A continuació, Hans Sachs replica a aquest cant:
El que per a vosaltres és fàcil per a mi és una càrrega. Honoreu en excés un pobre home com jo.
El meu únic honor consisteix a saber-me estimat per vosaltres!
Un altre honor em fouc concedit en designar-me per recitar avui el pregó.
I el que la meva paraula pot anunciar-vos, creieu-me, també és digne d'honor!
Com que en alt lloc teniu l'art, que qui el porta a dins l'estima per damunt de tot.
Un mestre ric en béns i en cor, vol avui donar-vos-en exemple:
Com a premi suprem ofereix lliurar la seva filla,
el seu bé més preuat, amb totes les seves propietats,
El cantaire que, segons el nostre art,
davant el poble aconsegueix el premi,
corona suprema, ofereix en recompensa.
Escolteu-me, doncs, tots i compartiu la meva opinió:
que el certamen quedi obert als poetes. A vosaltres, mestres,
que heu acceptat el risc,
us demano davant el poble:
pondereu bé la grandesa del premi.
Qui hagi d'obtenir-lo qui surti vencedor,
que sigui tan noble i pur en la seva pretensió
com en el seu cant, si vol aconseguir el premi.
Perquè mai, enlloc, n'ha concedit
un de tan valuós, com aauesta puríssima noia.
Que mai més ella hagi de lamentar
que Nuremberg honora amb tota l'estima
l'art i els seus mestres!
El concurs de cançons comença. El primer
concursant és Beckmesser, qui utilitza els versos que va obtenir de Sachs.
Tanmateix, és incapaç d'inserir les paraules en una melodia adequada, i acaba
cantant de manera tan maldestra que el públic esclata a riure. Enrabiat i
humiliat, Beckmesser acusa a Sachs de ser l'autor de la cançó. Sachs ho nega; i
com a prova, invita a Walther a l'escenari.
La interpretació que Walther fa de la seva cançó trenca totes les regles dels
mestres cantaires, però és tan bella que tothom el proclama vencedor. Ha
guanyat el concurs, i la ma d'Eva. Els Meistersinger volen fer-lo membre del
seu gremi, però ell ho refusa, deixant a tothom bocabadat i decebut amb la seva
negativa. Aleshores intervé de nou Sachs: "No menyspreeu els mestres
alemanys, us ho prego!". Malgrat els seus errors, els Meistersinger han
lluitat per l'art alemany a la seua manera, preservant-lo al llarg d'anys de
treball. Walther finalment accepta el premi i el públic lloa de nou a Hans Sachs, el
benvolgut Meistersinger de Nuremberg.
Aquest és l’argument de Els
Mestres Cantaires de Nuremberg i el que s’hauria de veure al teatre...
Quant a interpretació i versions hi ha
algunes coses a dir:
Sempre ha estat molt difícil
de trobar intèrprets ideals per a aquesta única "òpera còmica" de Wagner.
Sachs
és un dels personatges més difícils d’interpretar amb certa solvència dins del
corpus wagnerià. Ha de ser un baix – baríton amb una veu potent, clara,
autoritària quan convé, i també tendra i dolça en certs moments amb Eva. Grans
baixos han donat vida al sabater: Hans Hotter, Josef Greindl, Giorgio Tozzi, John Tomlinson,
recentment Georg Zeppenfeld... un bon Gurnemanz serà sempre un bon Sachs, així
com un bon Wotan o Holandès.
Els barítons (a voltes
forçant els baixos) sovint manquen de la profunditat requerida pel rol. Tenim
exemples clars d’això en Otto Wiener o Thomas Stewart, Dietrich Fischer –
Dieskau. Alguns dels baixos – barítons que han defensat amb certa dignitat Hans
Sachs, són Friedrich Schorr, Hans Hermann Nissen, Ferdinand Frantz, Paul
Schöffler, Otto Edelmann, Hans Hotter, Theo Adam, José van Dam, Bernd Weikl, Alan
Titus, Robert Holl, Franz Hawlata, Falk Struckmann, James Morris, Alan Hale,
Albert Dohmen, James Rutherford, Wolfgang Koch, Michael Volle.
Beckmesser “el contra Sachs” ha de ser un baríton que sàpiga dotar la seva veu
d’una mena de comicitat amargada. No és gens fàcil d’interpretar ja que
requereix de magnífiques dots d’actor a banda d’una veu adequada. Entre els famosos Beckmesser trobem Heinrich
Pflanzl, Erich Kunz, Karl Schmitt – Walter, Roland Hermann, Thomas Hemsley, Thomas Allen, Geraint Evans i el
gran Hermann Prey. Recentment, Eike Wilm – Schulte i Johannes Martin Kränzle.
La veu del personatge de Veit
Pogner és fàcilment intercanviable amb la de Sachs, per tant, molts dels bons Sachs han estat també bons Pogner.
Kothner ha de ser un baríton amb certa musicalitat que té breus però importants
intervencions en la obra, sobretot al primer acte. Esmentem alguns dels cantants
que han donat rellevància a l’orfebre Pogner:,
Des de principis i mitjan segle XX: Willi Bader, Ivar Andresén, Alexander
Kipnis, Josef von Manowarda, Friedrich Dalberg, Josef Greindl, Kurt Böhme,
Ludwig Weber, Gottlob Frick, Hans Hotter, Theo Adam, Karl Ridderbusch, Hans
Sotin, Kurt Moll, Manfred Schenk, Eric Halfvarson, Matthias Hölle, Artur Korn, Georg
Zeppenfeld, Günther Groissböck, Ain Anger, Hans Peter König...
Walther von Stolzing ha de ser un tenor líric amb un puntet spinto. Té el risc
que moltes de les seves intervencions són tenses en l’agut sense arribar molt
amunt en la tessitura. Grans intèrprets del Max de Freischütz han estat sempre
bons Walther. Recordem a Rudolf Schock i Sandor Konya. Entre els tenors més
“pesats” que han encarnat el noble de Francònia
trobem a Max Lorenz, Günther Treptow, Bernd Aldenhoff, Hans Beirer,
August Seider, Hans Hopf, Walter Geisler, Wolfgang Windgassen (aquest més líric, però magistral
intèrpret de Walther). Els més recents: René Kollo, Ben Heppner, Peter Seiffert,
Siegfried Jerusalem, Peter Hoffmann, Andreas Schager, etc. Klaus Florian Vogt
l’ha interpretat recentment a Bayreuth, totalment equivocat en la seva
tessitura de veu blanquinosa.
David, l’aprenent de Sachs és un tenor líric, que sovint se l’ha destinat a
cantants “tipus Mime” (per mi amb desencert). Grans David han estat Gerhard
Unger, Anton Dermota, Horst R. Laubenthal, Graham Clark, Rainer Trost, etc.
Eva Pogner és una soprano lírica amb caràcter. Entre les grans intèrprets del
rol podem destacar Elisabeth Schwarzkopf, Elisabeth Grümmer, Lisa della Casa,
Edith Mathis, Catarina Ligendza, Emily Magee, Karita Mattila, Anne
Schwanewilms, Camilla Nylund ...
Magdalena és una mezzo amb poques intervencions que sempre ha estat
interpretada per mezzos de caràcter.
El cor és importantíssim en
aquesta obra ja que ha de cantar corals “a la Bach” i també saber interpretar
la immensa fuga del 2n acte i les colossals escenes del 3r acte. No cal dir que
el cor del festival de Bayreuth dirigit per Wilhelm Pitz va aconseguir aquesta
fita gairebé inassolible.
La orquestra no és molt
nombrosa, en comparació amb les mastodòntiques de l’Anell, però si nombrosa com
per interpretar simfonies de Brahms o les primeres de Bruckner. El director ha
de conèixer a fons la partitura i també els caràcters dels personatges.
Diversos són els directors que s’han aproximat amb gran solvència a aquesta
obra: W. Furtwängler, Hermann Abendroth, Hans Knappertsbusch, Rudolf Kempe,
Herbert von Karajan, Georg Solti, Christian Thielemann...
Pel que fa a versions
destacades de l’obra, per ordre cronològic de gravació podríem destacar:
1943 Hermann Abendroth –
Festival de Bayreuth (mono)
1944 Wilhelm Furtwängler –
Festival de Bayreuth (mono)
1951 Hans Knappertsbusch – F.
Viena – DECCA (mono)
1951 Herbert von Karajan –
Festival Bayreuth – NAXOS (mono)
1951 Rudolf Kempe –
Staatskapelle Dresden (mono)
1955 Hans Knappertsbusch –
Op. Baviera – ORFEO (mono)
1956 Rudolf Kempe – F. Berlin
– EMI (mono/stereo)
1960 Hans Knappertsbusch –
Festival Bayreuth – ORFEO (mono)
1967 Rafael Kubelik –
Simfònica de Ràdio Baviera – CALIG (stereo)
1971 Herbert von Karajan –
Staatskapelle Dresden – EMI (stereo)
1976 Eugen Jochum – Deutsche
Oper Berlin – DG (stereo)
1991 Wolfgang Sawallisch –
Op. Baviera – EMI (stereo)
1995 Georg Solti – Simfònica
de Chicago – DECCA (stereo)
2000 Christian Thielemann –
Festival de Bayreuth (grav. Radiofònica) (stereo)
2013 Marek Janowski – O.
Simfònica Ràdio Berlin – Pentatone (stereo)
2014 Philippe Jordan –
Festival de Bayreuth (DVD) (stereo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada