Gravacions i obres estimades

Començaré aquesta pàgina per la primera gravació que vaig posseir en LP.

Es tracta d'unes gravacions d'obres de Beethoven i Schubert;
De Ludwig van Beethoven, la simfonia número 5 en do menor, op. 67 i
De Franz Schubert, la simfonia en si menor, D 759 "Inacabada"

La interpretació és de la Orquestra Filharmònica de Londres dirigida per Leopold Stokowsky 

M'agradaria fer una lloança d'aquesta gravació en termes objectius. Si hagués de definir aquestes interpretacions amb una paraula, seria Equilibri. En Beethoven, no trobarem la rapidesa metronòmica quirúrgicament precisa de Toscanini, Karajan o Szell.  Tampoc trobarem les expansions romàntiques "sui - gèneris" de Furtwängler, Celibidache o Klmeperer (que per cert, em semblen meravelloses). No. Aquí hi trobarem dues coses:
D’una banda, una magnífica presa de so que fa que podem apreciar gairebé tots els detalls de la interpretació.
D’altra banda, l’equilibri de les dinàmiques i dels contrastos. No hi ha res fora de lloc, suavitat quan cal, energia quan cal, precisió sempre. Tot plegat fa que quan sentim la cinquena de Beethoven, des del principi fins el final, sentim una meravella que segurament hauria agradat al geni de Bonn.
El mateix podria dir de la Inacabada de Schubert, sense estirabots, sense extravagàncies, sentim una meravellosa obra mestra en mans del mag Stokowsky.

________________________________________________________________________

Johann Sebastian Bach

Obres d'orgue:

Toccata i fuga en Re menor, BWV 565
Toccata i fuga en Fa major, BWV 540
Toccata i fuga "Dòrica", BWV 538
Toccata, Adagio i Fuga en Do major, BWV 564

Helmut Walcha, gran orgue Frans - Caspar - Schnitger de St. Laurenkerk d'Alkmaar

Helmut Walcha, que va perdre la vista als 19 anys per culpa d'una vacuna contra la verola, fou un dels més grans organistes del s. XX. Tot i la seva ceguesa, Walcha interpreta quatre obres cabdals en el corpus organístic del geni J. S. Bach.

Franz Joseph Haydn 

Missa Cellensis in honorem Beatissimae Virginis Mariae en Do major, Hob. XXII:5

He triat aquesta missa de Haydn, doncs la seva audició i gaudi m'acompanya des de ben jovenet. Al llarg dels anys m'he preocupat d'adquirir totes les versions possibles que han sortit al mercat discogràfic. La veritat és que no són moltes, però algunes si que són molt destacades i magnífiques.

Quant a les proporcions és la missa més llarga que va escriure el compositor. Està escrita en la tonalitat de Do major i es pot dividir en 6 parts ben diferenciades:

1. Kyrie
2. Gloria
3. Credo
4. Sanctus
5. Benedictus
6. Agnus Dei

Va ser escrita originalment el 1766, després que Haydn fos ascendit a mestre de capella a Eszterháza, després de la mort de Gregor Joseph Werner. El títol original, tal com apareix a l'únic fragment supervivent de la partitura autògrafa de Haydn, que s'ha descobert al voltant de 1970 a Budapest, assigna clarament la missa al culte de pelegrinatge de Mariazell, Estiria. Fins a aquell descobriment, l'obra era coneguda com Missa Sanctae Caeciliae, o en alemany Cäcilienmesse, títol probablement atribuït a la missa al segle XIX. Si el títol alternatiu fa referència a una interpretació de la peça per part de la Congregació de Santa Cecília, una confraria de músics vienesos, en algun dia de Santa Cecília (22 de novembre), com s'ha suggerit, segueix sent una especulació.

Es creu que el manuscrit original es va perdre en l'incendi d'Eisenstadt de 1768, i que quan Haydn va reescriure la peça de memòria, potser també la va ampliar. Pot ser que originàriament només consistís en Kyrie i Gloria, amb les altres parts afegides més tard. Anton Bruckner coneixia aquesta missa.

La missa està escrita per a solistes vocals soprano, contralt, tenor i baix, cor SATB, i en l'orquestra; 2 oboès, 2 fagots, 2 trompetes en do, timbals, cordes i orgue, aquest últim proporciona el baix figurat durant la major part de la durada.

Les seccions són:

• Kyrie eleison, Adagio, Do major
• Christe eleison, Allegro, La menor, 3/4
• Kyrie eleison, Vivace, Do major, 3/4
• Gloria, Allegro con spirito, Do major
• Gratias agimus tibi, Allegro, Fa major, 3/8
• Qui tollis pecata mundi, Allegro, Fa menor, 3/8
• Quoniam tu solus sanctus, Allegro con brio, Do major
• Credo, Vivace, Do major, 3/4
• Et incarnatus est, Largo, Do menor
• Et resurrexit, Vivace, Do major, 3/4
• Et vitam venturi, Vivace, Do major, 6/8
• Sanctus, Adagio, Do major 3/4
• Pleni sunt coeli, Allegro, Allegro, Do major 3/4
• Benedictus, Allegretto, Sol menor, 2/4
• Hosanna, Allegro, Allegro, Do major 3/4
• Agnus Dei, Adagio, Do menor
• Dona nobis pacem, Vivace, Do major

Hi ha melodies extraordinàries com ara el quoniam, fragments corals magnífics i episodis de gran dificultat pels olistes com ara el Qui tollis o Et incarnatus est.

Parlem de versions

La versió que recomano més fervorosament és la dirigida el 1960 per Eugen Jochum al Cor i orquestra simfònica de la Ràdio de Baviera. Els solistes són:

Maria Stader, soprano; Marga Höffgen, contralt, Richard Holm, tenor i Josef Greindl, baix.

Aquesta mateixa orquestra i cor van signar una altra magnífica versió sota la direcció de Rafael Kubelik, en viu, per ORFEO a la basílica d'Ottobeuren. Els solistes són Lucia Popp, soprano, Doris Soffel, contralt, Horst R. Laubenthal, tenor i Kurt Moll, baix.

També hi ha algunes altres versions conspícues que, aniré afegint aquí

Ludwig van Beethoven

Simfonies 1 - 9 Orquestra de la Suisse Romande - Ernest Ansermet.

Intèrprets de la 9a:
Joan Sutherland, soprano,

Norma Procter, contralt

Anton Dermota, tenor

Arnold van Mill, baix

Cor Elisabeth Brasseur

Cor de joves de l'Església Nacional Vaudoise

Recórrer la vida d'Ernest Ansermet i la seva trajectòria artística significa abraçar gran part de la història de la música de tot un segle.
Ansermet no va ser només l'artista, l'intèrpret, el gran director que tots coneixem sinó una personalitat eclèctica amb una muniño d'interessos. Col·laborador i amic de músics i compositors, infatigable organitzador, creador d'orquestres i d'innombrables iniciatives cabdals en la música del segle XX.  

Alhora estudiava música, va seguir estudis universitaris de Matemàtiques i obtingué la llicenciatura en Lausana el 1903. Després d'exercir la docència fins 1906, va ampliar estudis en la Sorbona  i es va matricular al Conservatori de París. De tornada a Suissa,  i després d'impartir classes de Matemàtiques durant un curs, aconsegueix, per oposició la plaça de director de l'Orquestra de la Kursaal de Montreux, de la que passarà en poc temps a la de Concerts de Ginebra.
Entre els nombrosos i il·lustres protagonistes de la direcció de la vida pocs tenien relacions tan estretes de creativitat, treball i intercanvi d'idees amb els compositors de la seva època, i potser ningú com ell va arribar a reunir un cercle tan ampli i autoritzat al seu voltant.