dissabte, 7 d’agost de 2021

Reflexions sobre el canon de Bayreuth: Der Fliegende Holländer (L'Holandès Errant)

RICHARD WAGNER

DER FLIEGENDE HOLLÄNDER (L’HOLANDÈS ERRANT) Òpera romàntica en tres actes amb text i música del compositor

Personatges i veus:
Daland, baix
Senta, soprano
Erik, tenor
Mary, mezzo – soprano o contralt
Jove mariner, tenor
Holandès, baríton o baix – baríton

Cors (nombrosos, ja que hi ha d’aparèixer la tripulació del vaixell norueg i també la del vaixell de l’Holandès, al 3r acte)
Orquestra (entre 90 i 100 músics)

Argument original que va escriure Wagner per aquesta obra mestra, per si es vol seguir fil per randa la representació a través de la música i el cant. A l’escena s’hauria de veure el que es canta i el que sona a l’orquestra...



ACTE I

En situem a prop de la costa noruega al segle XIX. Expedició de pesca del vaixell del capità Daland. Degut a una tempesta, el vaixell s'ha vist obligat a buscar refugi en un port. Deixa el comandament al seu timoner, i tant ell com la resta de la tripulació es retiren a descansar després dels esforços per atracar el vaixer en una cala segura. (Cançó del timoner: "Amb huracà i tempesta en mars llunyanes.") El timoner s'adorm. Apareix un vaixell fantasmagòric gegantí amb pals negres i veles roges. per la popa, empès per la mar contra la nau de Daland i les cadenes mantenen els dos vaixells units. Mans invisibles recullen les veles. Un home pàl·lid, vestit de negre, amb una espessa barba negra, apareix en terra ferma i lamenta el seu destí. (Ària: Die Frist ist um... "El temps ha passat i set anys han transcorregut de nou"). En haver blasfemat, està condemnat a navegar sense descans. Un àngel li va dur els termes per a la seua redempció: cada set anys les ones el portaran a terra ferma, si pot trobar una dona que li sigui fidel, serà perdonat. Daland parla amb ell. Quan l'holandès s'assabenta que Daland té una filla jove i soltera, li demana convertir-la en la seua muller a canvi de tresors. Temptat per l'or, Daland hi accepta, i afavorits pel vent del sud calorosament celebrat pels homes de Daland, ambdós vaixells salpen cap a Sandwike.

ACTE II

Veiem la casa de Daland. Les dones joves del poble estan reunides, filant i cantant. (Cor de filadores) Senta, filla de Daland, una noieta somiadora està una mica apartada del grup i guaita, encisada, el retrat de l'holandès errant, a qui desitja salvar. Mary, la seva assistenta i nodrissa, en absència de la mare, li ha explicat molts cops anteriorment la llegenda de l’holandès errant i per això la noia desitja que Mary els hi ho expliqui un cop més. En demanar – ho, Mary li va avinent que el que han de fer ara és seguir filant per tenir-ho tot a punt per l’arribada de l’expedició de pesca. En contra del desig de la seua nodrissa, Senta canta la història de l'holandès (Balada), com Satan el va sentir blasfemar i el va portar al seu món. Declara que vol salvar-lo amb la seua fidelitat. Arriba el promès de Senta, Erik, i la sent; les noies se'n van, el caçador, que estima Senta, li diu que tingui precaució, que ha tingut un somni, en el qual arriba Daland acompanyat d'un misteriós estranger que se l'endú a la mar. Finalment, com que no aconsegueixen fer canviar de parer a Senta, el seu promès surt desesperat. Daland arriba amb l'estranger; l'Holandès i Senta es miren en silenci. Senta gairebé ignora la presència de son pare, fins i tot quan li anuncia que l'holandès pot ser el seu promès. En el següent duet, que tanca l'acte, Senta promet fidelitat fins a la mort a l'Holandès.

ACTE III

Al capvespre, a l’explanada del port i amb els dos vaixells de fons, la tripulació de Daland convida els homes del vaixell estranger a què s'uneixin a la festa, al principi, però, en va. Les noies es retiren alegres mentre que en el vaixell de l'estranger comencen a aparèixer formes fantasmagòriques. Els homes de Daland es senten espantats. Arriba Senta seguida per Erik, qui li retreu el seu menyspreu, malgrat que ella sempre l'ha estimat de manera formal i constant. Quan l'estranger, que ha estat sentint la conversa d’amagat, sent aquestes paraules s'enfonsa en la desesperació, perquè ara està definitivament condemnat. Convoca als seus homes i confessa a tots que ell és l'Holandès Errant. Immediatament després que l'Holandès deixa terra ferma, Senta es llança al mar, fidel fins a la mort. Aquesta és la salvació de l'Holandès. El vaixell fantasma desapareix, i Senta i l'Holandès ascendeixen al cel.

Aquest és l’argument de L’Holandès Errant i el que s’hauria de veure al teatre...

Quant a la música i versions hi ha algunes coses a dir:

En aquesta òpera romàntica, Wagner va introduir per primer cop, un tipus de veu diferents del que s’estilava fins aleshores. Es tracta d’un baix – baríton. No es tracta d’un baríton convencional, ni d’un baix tampoc, sinó un cantant (que en el futur conduirà els protagonismes d’algunes òperes i drames) amb veu potent, capaç d’ascendir des dels greus autoritaris de baix fins a les alçades de baríton líric. Així com no hi ha hagut mai gaires tenors capaços d’afrontar segons quins rols, sí que sempre hem gaudit de veus que han sabut defensar amb dignitat el rol de l’Holandès. Hi ha hagut diversos cantants que caldria destacar aquí per la seva qualitat de veu i de caràcter pel personatge: Friedrich Schorr, Hans Hermann Nissen a principis del segle XX. Poc abans, durant i poc després de la II guerra mundial trobem a Joel Berglund, Hermann Uhde, i sobretot, dos grans cantants que han extremat la seva aproximació al desesperat personatge, George London i Hans Hotter. Si volem sentir com es canta el personatge de l’Holandès, hem d’acudir a aquests cantants en les seves gravacions. Després hi ha hagut bons baixos – barítons que han defensat amb solvència el paper, pensem en Thomas Stewart, Theo Adam, Dietrich Fischer – Dieskau, Paul Schöffler, Franz Crass, Donald Mc Intyre, Simon Estes, Norman Bayley, Bernd Weikl, Alan Titus, John Tomlinson, Falk Struckmann, Albert Dohmen i més recentment, Samuel Youn, John Lundgren, etc
El paper de Daland requereix un baix amb possibilitats còmiques, recordem que és un vell pescador, capaç de vendre a la filla per tresors. S’ha de tenir una certa comicitat i també autoritat per afrontar aquest curt però important paper. Els més destacats serien, per ordre cronològic: Ivar Andresén, Alexander Kipnis, Emmanuel List, Friedrich Dahlberg, Ludwig Weber, Gottlob Frick, el gran Josef Greindl (que va introduir una molt adequada rialleta en la seva ària del 2n acte), Martti Talvela, Giorgio Tozzi, Karl Ridderbusch, Matti Salminen, Hans Sotin, Jaako Ryhänen, Franz – Josef Selig,  Kwangchul Youn, Hans Peter König, Peter Rose, Günther Groissböck, Georg Zeppenfeld.
En el rol de Senta hem de sentir una cantant que ja apunta a les grans sopranos dramàtiques del futur, tot i que també l’han defensat algunes sopranos líriques o lírico – spinto. Té tres grans moments d’exigència màxima: la balada del 2n acte, el duo amb l’Holandès (duo extremadament difícil entre soprano i baix – baríton) també al 2n acte i l’escena final, curta però intensa, que tanca l’òpera.
Les grans sopranos dramàtiques de tots els temps han aportat la seva veu i caràcter a aquest personatge, podríem destacar:
Kirsten Flagstad, Astrid Varnay, Leonie Rysanek, Anja Silja, Catarina Ligendza, Gwyneth Jones, Lisbeth Balslev, Jessye Norman, Sabine Haas, Cheryl Studer i més recentment, Adrienne Dugger, Ricarda Merbeth, Anna Gabler i Asmik Grigorian.
Pel rol d’Erik necessitem un cantant tipus “Max” de Freischütz, tenor líric amb un puntet de spinto. És un personatge difícil d’interpretar ja que d’entrada parteix amb desavantatge, en ser l’anti-heroi. Uns quants tenors han defensat bé aquest rol menor però significatiu: Franz Völker, Wolfgang Windgassen (el millor), Fritz Uhl, Josef Traxel, Jean Cox, René Kollo, Sobert Schunk, Hermin Esser, Reiner Goldberg, Endrik Wottrich, Tomislav Muzek, Eric Cutler.
Pel que fa a la música, el director ha de conèixer completament la partitura de dalt a baix, estimar-la i reflectir en cada moment, i a través de l’orquestra, tots els estats d’ànim, tant dels personatges com de la natura i el mar en general. Els directors que millor han interpretat aquesta obra als darrers 60 anys, són per mi: Richard Kraus, Clemens Krauss, Hans Knappertsbusch (el millor), Josef Keilberth, Georg Solti, Franz Konwitschny, Wolfgang Sawallisch, Karl Böhm, Herbert von Karajan, Dennis Russell – Davies, Giuseppe Sinopoli, Peter Schneider, James Levine, Daniel Barenboim, Marek Janowski, Christian Thielemann, Mark Albrecht, Axel Kober i la magnífica Oksana Lyniv

Pel que fa a versions destacades de l’obra, per ordre cronològic de gravació podríem destacar:

1944 Clemens Krauss – Op. Munich (mono)

1951 Fritz Reiner – Metropolitan – NAXOS (mono)

1960 Franz Konwitschny – Op. Berlin – EMI (stereo)

1960 Antal Dorati – Covent Garden – DECCA (stereo)

1962 Wolfgang Sawallisch – Festival de Bayreuth – PHILIPS (stereo)

1971 Karl Böhm – Festival de Bayreuth – DG (stereo)

1976 Georg Solti – S. Chicago – DECCA (stereo)

1981 Herbert von Karajan – F. Berlin – EMI (stereo) 

1978 Dennis Russell Davies – Festival de Bayreuth (radio) (stereo)

2001 Giuseppe Sinopoli – Deutsche Oper Berlin – DG (stereo)

2012 Christian Thielemann – Festival de Bayreuth – Opus Arte (stereo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tetralogia Der Ring des Nibelungen (L'Anell del Nibelung). Segona jornada, Siegfried

  SIEGFRIED: WOTAN CONTEMPLA I NO ACTUA... Segona jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’Anell del Nibelung) Intèrprets: Sie...