FESTIVAL DE BAYREUTH 2022 TRISTAN UND ISOLDE (TRISTAN I ISOLDA)

 

Crònica de Tristan i Isolda del Festival de Bayreuth 2022.

Tristan und Isolde (Tristan i Isolda)

Tristan: Stephen Gould

Marke: Georg Zeppenfeld

Isolde: Catherine Foster

Kurwenal: Markus Eiche

Melot: Olafur Sigurdarson

Brangäne: Ekaterina Gubanova

Un pastor: Jorge Rodríguez Norton

Un pilot: Raimund Nolte

Jove mariner: Siyabonga Maqungo

Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth

Director del Cor: Eberhard Friedrich

Director: Markus Poschner

Després de l'assistència a aquesta funció de Tristan del Festival de Bayreuth 2022 m'atreveixo a comentar el següent, tot a títol personal:

Primer una mica d'experiència personal.

Per un wagnerià "de tota la vida" sempre és un esdeveniment molt especial anar a Bayreuth (també amb entrada!). En baixar del tren a l'estació (Haupbahnhof, l'anomenen allà), venint des del sud (Nuremberg) i col·locar-se a l'andana i mirar cap el nord oest, es té una visió única de la part superior del Festspielhaus amb la senyera blanca i el logotip de Wagner onejant. Aquesta ocasió tenia, però sentiments contradictoris. D'una banda l'emoció de trobar-me allà, temple suprem del wagnerisme i quintaessenciar tot el que significa per mi poder assistir al Festival. D'altra banda, sentir alegria de NO assistir a les representacions del pressumpte Anell que s'hi representa aquest estiu. Això em causa un desassossec que no pensava mai que tindria en arribar a la ciutat de l'alta Francònia. La funció que m'esperava era la de Tristan i Isolda, el dia següent a l'arribada. Vaig escollir aquesta òpera ja que em semblava wue no quedaria decebut en sortir-ne, com així ha estat realment. Porto unes quantes funcions al Turó Verd, he assistit estat ja 23 vegades al festival. Amb la deriva que ha agafat el Festival, se'm fa difícil creure que tornaré a veure-hi l'Anell com a mi m'agradaria.

Com a anècdota personal vull agraïr les atencions i ajuda de la mestresa del meu "bed and breakfast" que ja fa 17 anys que visito. La Daniela Grünbaum és una gran wagneriana i millor persona, gran aficionada al golf i sempre disposada a donar-me un cop de ma, no dubta en donar-me suport logístic per traslladar-me al festival.

Anem a la representació de Tristan del divendres 12 d'agost.

Primer fem un petit repas històric:

Tristan i Isolde es va estrenar a Munich el 1865 però no va arribar a Bayreuth fins el 1886 (1), producció de la pròpia Cosima. Hi va haver 8 representacions i fou dirigida per Felix Mottl i cantada per Heinrich Gudehus, alternant-se amb Heinrich Vogl i Therese Malten, alternant-se amb Rosa Sucher. Marke eren Eugen Gura, Heinrich Wiegand i Gustav Siehr. Després, es va representar el 1889, 1892, 1906, 1927 (2)(producció de Siegfried Wagner dirigida per Karl Elmendorff), 1928, 1930 (5, dirigides per Toscanini), 1931 (3) (3, Escena d'Alexander Spring i direcció de Wilhelm Furtwängler), 1938 (4) (6, escena d'Emil Praetorius i dirigides per Karl Elmendorff), 1939 (6, dirigides per Victor de Sabata i cantades per Max Lorenz, Germaine Lubin i Josef von Manowarda). Després de la 2a guerra mundial, va representar-se el 1952 (5) (5, escena Wieland Wagner i direcció musical Karajan i cantada per Rmon Vinay, Martha Mödl i Ludwig Weber), 1953 (5, direcció Eugen Jochum, amb Ramon Vinay, Martha Mödl i Astrid Varnay i Ludwig Weber), 1957 (6) (6, escena Wolfgang Wagner, direcció Wolfgang Sawallisch amb Nilsson, Windgassen i Van Mill), 1958, 1959, 1962 (7) (4, escena Wieland Wagner, dirigida per Karl Böhm i cantada per Windgassen, Nilsson, Mödl i Josef Greindl), 1963, 1964, 1966, 1968, 1969, 1970, 1974 (8) (6, escena August Everding, direcció Carlos Kleiber, cantada per Helge Brilioth, Catarina Ligendza i Kurt Moll), 1975, 1976, 1977, 1981 (9) (7, escena Jean Pierre Ponnelle, direcció Daniel Barenboim i cantada per René Kollo, Johanna Meier i Matti Salminen), 1982, 1983, 1986, 1989, 1993 (10) (7, escena Heiner Müller, direcció Daniel Barenboim i cantada per Siegfried Jerusalem, Waltraud Meier i John Tomlinson), 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2005 (11) (6, escena Christoph Marthaler, direcció Eiji Oue i cantada per Robert Dean Smith, Nina Stemme i Kwanchoul Youn), 2006, 2008, 2009, 2011, 2012, 2015 (12) (6, escena Katharina Wagner, direcció: Christian Thielemann i cantada per Stephen Gould, Evelyn Herlitzius i Georg Zeppenfeld), 2016, 2017, 2018, 2019. Es tracta, doncs, de la 13a producció de Tristan a Bayreuth des de l'estrena.

Per mi, hi ha hagut clarobscurs en l'escena. Tota la representació es sustenta sobre un decorat ovalat irregular. Hi ha una mena d'ull de bou superior gegantí i una mena de plataforma on s'hi veuen imatges aquoses que van canviant segon els estats d'ànim dels protagonistes i les accions successives.

Al primer acte es veu un cel amb núvols que van corrent conforme transcorre el viatge per mar. Hi ha unes butaques art-nouveau a escena. En l'escena del filtre, la base "aquosa" es va enyint de vermell i agafa formes arremolinades, "remolí de passions"? Al segon acte, el contorn ovalat es comença a poblar de plantes i hi ha un gran quadrat negre per on arriba Tristan. Al final del 2n acte, quan arriba Melot i Marke, no hi ha espasa amb que Melot ataca Tristan, sinó que baixen una mena de fluorescents del sostre i "electrocuten" Tristan. Al 3r acte, han crescut les herbes i formen dues grans columnes penjant del òval superior. En totaa la representació, la plataforma inferior esdevé aigües tranquil·les, remolins d'aigua i sang, cel estrellat i finalment una mena d'ull. Dramàticament, tota aquesta escenografia és impactant plàsticament, però a voltes s'allunya de la dramatúrgia original wagneriana. Hi ha també unes aparicions d'una parella joveneta, madura al 2n acte i finalment ancians al 3r acte. Vol simbolitzar el pas del temps? no ho sé ni m'interessa gens.

Anem a la part musical. Markus Poschner es va sentir còmode des del primer moment al fossar de Bayreuth i això es nota des del principi. Fa un discurs pausat, atent als detalls i també als matisos. L'orquestra sona voluptuosa des de principi a fi. Una gran direcció orquestral. 

Pel que fa als cantants, s'han de destacar les intèrprets fememines. Catherine Foster està en plenitud de veu per cantar Isolda. Canta un primer acte antològic en l'estil de les millors veus que es recorden. La Isolda enfurismada i venjativa que tots desitgem veure i sentir. Al segon acte també està magnífica en el duo d'amor amb Tristan. Al tercer acte, concretament en la darrera escena de la mort d'Isolda canta com fa anys no es sentia a Bayreuth, des del llunyà 2005 amb Stemme.

La Ekaterina Gubanova és una Brangände de molta categoria al temps que corren, es pot equiparar a la gran Hanna Schwarz i també a la Yvonne Minton dels 70-80. Una Brangäne amb veu ben timbrada, potenta i ben matisada.

Pel que fa als personatges masculins, hi ha un problema. El Tristan de Gould és massa pesant i envellit en comparació amb la Isolda de Foster. Si la representació vocal no fou rodona es degué precisament a la diferència d'estat vocal entre els protagonistes. Els més de 10 anys de diferència pesen més el que seria de desitjar. I no estic dient que el Tristan de Gould fos desastrós ni de bon tros. Va cantar correctament (que no és poc!) però la pesantor de la veu i les arrencades gens matisades ni líriques van marcar el trancurs de la representació. Amb un tenor amb veu més "fresca" i jove, sense portar tants Tannhäusers, Tristans i Siegfrieds a la motxilla,  hagués estat un Tristan d'antologia.

Kurwenal era Markus Eiche, baríton líric que donà tot el que es pot demanar al fidel escuder i amic de Tristan. El podriem equiparar als Kurwenals més lírics que han cantat; Brendel, Waechter, Trekel, etc. 

Punt i apart mereix el Marke de Georg Zeppenfeld. Quin cantant tan extraordinari! fa anys que canta Gurnemanz, Pogners i Hans Sachs i la veu està fresca i ben timbrada. Fou merescudament una de les grans ovacions/atraccions de la vetllada.

Els comprimaris estigueren a gran alçada, des del jove mariner, fins el pastor.

Dit tot això, Puc afirmar que , segons la meva modesta opinió, aquests dos Tristans de 2022 han estat una de les cimeres del Festival, juntament, potser amb el Lohengrin musicalment dirigit per Thielemann.